diumenge, 6 d’abril del 2014

TALLER ORGANITZAT PER LA FAPMA


Benvolguts pares i pares,
Us indicam a continuació les respostes dels Pares al taller que va organitzar la FAPMA, per si és del vostre interès.

PREGUNTES I RESPOSTES

Com podem aconseguir que valori l’aprenentatge i doni valor a la cultura i el que es fa a l’escola?
-Els primers que hem de valorar l’aprenentatge, la cultura i el que es fa a l’escola som els pares. Interessar-nos pel que aprenen, posar-ho en pràctica a casa, fomentar les activitats culturals en família, explicar-los com aquell aprenentatge ens ha servit a nosaltres, als avis,...
-Intentando integrar y aplicar los contenidos en la vida diària y realizandoactividadesculturales.
-Portant-lo a concerts, exposicions, teatre,... i explicant-li tot el que han hagut de fer per arribar on són, aconseguir sonar bé, pintar bé, llegir bé,... I ara ens permet disfrutar-ho a nosaltres. Ell, a petita escala, també ho està fent!
-Fent-li viure experiències en les que pugui aplicar els coneixements adquirits a l’escola: participar de les tradicions fora de l’escola, veure la importància de saber sumar i restar quan han de saber si en una botiga et tornen bé el canvi,...
-Demostrant que tot el que nosaltres sabem ho hem après llegint, estudiant i escoltant.
-Connectant allò que aprenen a l’escola amb les seves vivències quotidianes i allò que a ells els agrada.
-Participant els pares, valorant l’escola (els pares).

Com motivar-los per tenir gust pels estudis?
-Intentant partir dels seus gustos, provocant interès, curiositat,...
-Acompanyant-los! Motivant-los amb fites properes
-Crear moments d’estudi/lectura conjunts. Cadascú llegeix per ell però en nun moment comú
-Explicant-li coses que saps i dir-li com i quan ho vas aprendre (a l’escola, llegint un llibre, experimentant-ho,...)
-Està clar que a la majoria de nosaltres no ens agrada tot, som més bons en una matèria o una altra. Hem de cercar, descobrir, alguna cosa li agradarà, les ciències o l’anglès, la plàstica o ... i començar a motivar per allà

No li agrada anar a l’escola. Què puc fer?
-Esbrinar què li passa. Ajuda d’un psicòleg
-Parlar amb el tutor. Si no hi ha resultat, amb els caps d’estudi. No desistir. Quan el fill veu que et preocupes se sent recolzat i canvia d’actitud.
-Llevar-li importància. Cercar algun personatge, actor, dibuixos que li agradin i fer-li veure que ell també va anar a l’escola
-Implicant-te amb l’escola. Compartir amb el fillet moments a l’escola. Visitar l’aula junts, que el fillet ensenyi als pares treballs que ha fet a l’escola. Compartir moments amb els professors.
-El primer és saber per què

Què faig si té problemes d’atenció?
-Revisar hores de dormir
-Excés d’estimulants com xocolata i altres
-Que pot treure l’energia que té amb activitat física
-Aprofitar per fer allò més important quan encara no estigui massa cansat
-Començar per dedicar poc temps (breu, però de qualitat) i anar augmentant poc a poc amb activitats que més li agradin
-Intentar que allò que faci sigui el màxim de motivador

Què faig si a l’escola em diuen que podria fer més i no ho fa?
-Crec que no cal pressionar si va aprovant. Ja es despertarà!
-Intentar que dediqui menys temps al joc i més al treball de forma progressiva
-Cercar temes que l’inquietin per iniciar l’hàbit
-Lloar-li els bons resultats
-Intentar esbrinar el per què, xerrar-ho i trobar alguna cosa per motivar-lo
-Intentar fer-li entendre la importància del que fa ara i com li repercutirà el dia de demà
-...i evitar les comparacions!

Com ajudar-los a concentrar-se bé.
-Tener un lugar para estudiar en el cual no tanga distraccions y una luzadecuada
-Deixant-los un espai a casa per a ells, sense renous ni aparells electrònics que els puguin distreure
-Cercar un entorn i il·luminació adient per crear un ambient de serenitat i pau
-Crear un espai únic d’estudi sense distraccions
-Evitar distraccions al seu espai d’estudi i triar el moment adequat
-Crear un ambient adequat. Taula per estudiar, silenci, ambient relaxat

Té problemes de relació a l’escola. Què puc fer?
-Esbrinar què passa exactament i demanar ajuda adequada i tècniques per solucionar-ho
-Invitar a amigos de classe a casa o quedar en el parque para que afiance las relaciones
-Participa tu amb l’escola. APIMEs, reunions,...
-Xerrant amb la tutora, esbrinant quin és el motiu. Que vegi que no està tot sol

Com saber si em passo o no arribo? (deures, estudis)
-Mirant i veient les reaccions del fillet (reaccions, sentiments que expressa,...)
-Mirant al teu fill, escoltant-lo. I mirant-te també a tu (igual que si menges massa tens mal de panxa, segur que hi ha símptomes d’excés o mancança en el cas dels estudis)

Com aconseguir que vulgui llegir per ell mateix? Com ajudar-lo amb la tasca d’aprendre a llegir?
-Imaginar, posar-se en altres situacions
-Cercar una lectura que li agradi i llegir amb ell o fer-ho en grup
-Lectura adequada a la seva edat per no avorrir-los. Adaptada als seus interessos. Llegir el diari amb ells, que ens vegin llegir per incentivar-los l’interès i l’hàbit
-Fent lectura cada dia una estona i que vegin llegir als pares
-Donar-li a llegir sobre temes que li agradin. Llegir amb ell/ella
-Llegir junts en veu alta
-Jo li feia un joc de pistes i al final es trobava un caramel, un conte, un llapis,...
-Fer de la lectura un hàbit: Que et vegin llegir dóna exemple; Compartir el temps de lectura; explicar el que estàs llegint; cercar un temps per llegir
-Acompanyar

De quina manera es pot saber si un fillet té algun tipus de problema d’aprenentatge?
-Xerrar amb el tutor. Veure, seguir la seva evolució tant a casa com a l’escola
-Jo pens que quan uns pares coneixen bé els seus fills saben clarament si el seu fill té una dificultat o és vessa. Els tutors i EOEPS ajuden molt a confirmar quan hi ha sospites
-Cal comentar-ho amb el tutor i demanar la seva opinió i la necessitat de demanar assessorament professional
-Pedir al cole que utilicensus recursos para ayudarte
-És important veure que hi ha una evolució

No li troba sentit al que estudia, no està connectat amb els seus interessos. Què faig perquè vulgui continuar aprenent i faci el que ha de fer?
-Cercar connexions entre el que estudia i els seus interessos
-Cercar aplicacions pràctiques a allò que estudia
-Veure bons documentals amb els fillets i comentar-los en família
-Depèn de l’edat però moltes vegades l’interès dels fillets és jugar, jugar i jugar. Potser necessita connectar amb els deures i els estudis d’una altra manera o connectar amb el tutor...
-Intentant trobar lligams amb les coses que li agraden o li són properes.
-Xerrant amb la tutora o amb altres pares/mares de la classe per saber si és un problema individual o de dinàmica del grup

Com aconseguir que tingui confiança i il·lusió amb els estudis?
-Dir-li tot allò que ha fet bé i ha après. Cercar el per què són útils determinats aprenentatges
-Tenint confiança en els seus fills i les seves possibilitats. Més il·lusió davant tot el que aprenem (més que no pas preocupació per allò que encara no han après)
-Verbalitzar-los la nostra confiança i expectatives posades en ells

Com puc ajudar des de casa a millorar el nivell d’anglès? Quines coses podem fer els pares que no sabem anglès?
-Mirant TV en anglès, llegint contes en anglès, cançons senzilles de youtube en anglès, jocs de vocabulari... hi ha coses molt divertides per fer en anglès (en el cotxe, “veo-veo” en anglès)
-TV en versió original des de petits. Cercar amiguets que sàpiguen o juguin en anglès. Els pares, aprendre un poc, al seu ritme
-Ponertedibujos de MagicEnglish de Disney. Ponerle la TV en inglés
-Millorar el nostre nivell d’anglès. Si jo no en sé, mirar de posar eines al seu abast, fins i tot aprenent junts (ells i jo)
-Cercar recursos de Google, Youtube, dibuixos animats, pel·lícules subtitulades,... Apuntar-se junts a una acadèmia, que vegin que tu també t’esforces per aprendre
-En el meu cas, mantenir la fe que ell trobarà la solució. Quan ja li he fet les reflexions pertinents
-Posa cançons, agafa diccionaris, intenta traduir. Aprèn anglès amb els teus fills!

Què he de fer per evitar acabar barallats cada dia per culpa dels deures?
-Fer-li entendre que si vol fer altres activitats, tenir temps lliure, el primer que ha de fer són els deures. És dur i al principi costa, però s’ha d’insistir
-Establint uns horaris i obligacions previs a l’oci que desitja
-Fer un Planning setmanal consensuat (que ell hi estigui totalment d’acord) dels deures que ha de fer cada dia
-Respirant!!! Fer una cosa que us agradi a tots dos després dels deures
-Intenta fer-li veure que si els fa tot d’una tindrà temps lliure per fer altres coses. De vegades el conflicte pot ser perquè li fa mandra fer-los. Ajuda’l a fer-li veure la part positiva de deixar-los fets tan aviat com pugui: tindrà més temps per a ell!
-Explicar-li que és un deure que té i arribar a un acord establint un horari escollit per ell per fer els deures. Que sigui el fillet el que posi l’horari
-Senzillament (i què difícil!), no barallar-se!

He de perseguir-lo perquè es posi a fer els deures o estudiar. Què puc fer per no patir tant?
-Intentant fer-li comprendre que és una tasca de la seva responsabilitat. Tenir clar fins a quin punt els pares ajudem però els responsables són ells
-Jo faria una prova: deixar de perseguir-lo, a veure què passa
-Per començar, no el persegueixis, és LA SEVA RESPONSABILITAT i tu ja li has recordat. Si al final no els fa, no els durà fets a l’escola i veurà que els ha de dur fets. Potser així agafa més consciència
-Pautar un temps pels deures i mantenir-ho. És important que els al·lots assimilin les normes

És apàtic amb els estudis i amb els deures. Què puc fer?
-Motivar-los cercant recursos no utilitzats a l’aula
-Connectar la teoria del que ha d’estudiar amb els seus interessos = connexió amb la realitat (amb la seva). Traducció de la utilitat del que s’aprèn
-Motivar-los amb les coses que ells ja saben i els agraden

Com compaginar el poder ajudar a dos o tres fills al mateix temps quan tothom demana la seva parcel·la de dedicació?
-Organitzar-se perquè tothom tingui el seu espai i explicar-los perquè així cadascú aprofiti i respecti el temps propi i el dels altres
-No fer-ho al mateix temps. Quan un juga, l’altre que faci els deures i a l’inrevés
-Donar responsabilitats al major. Distribuir el temps. Aprofitar les diferents activitats per anar de l’un a l’altre.
-Intentar organitzar-se un horari per cada un d’ells
-Oblidant les matemàtiques (1/3 del temps per a cada fill) i aplicant la lògica (qui necessita què? Quan ho necessita?)

Quina ha de ser l’exigència dels pares  envers els estudis? I envers els deures?
-Que si aprofita el temps, la satisfacció que tindrà quan vegi els resultats
-Alta i compromesa
-Reclamant RESPONSABILITAT: Hem de ser responsables del que fem, que no sempre és el que voldríem fer. Jo no exigiria resultats, exigiria responsabilitat
-Jo els ho comparo amb la feina dels adults. Els grossos fem feina perquè a casa les famílies visquem amb les necessitats cobertes. Els han de fer el mateix, és la seva feina, tot i que hi ha coses que ens agraden més i coses que ens agraden menys.

Com puc aconseguir que faci els deures sense haver d’estar a sobre seu? Com ajudar-los i que aprenguin a ser independents amb els deures?
-Establint horaris i anar desapareixent del seu costat paulatinament
-Crear l’espai idoni per “ser-hi i no ser-hi”. A casa funciona molt bé a la cuina, mentre els pares estem treballant-hi
-Si té algun dubte que vingui ell allà on ets tu, no anar-hi tu quan et cridi
-?
-Organitzant el temps i iniciant-los amb la tasca perquè ells puguin seguir sols
-Anar reduint el temps d’estar amb ell a poc a poc, fins que al final s’acostumi a fer-los tot sol
-Abans d’anar a fer l’examen que intenti fer cinc minuts de marxa creuada
-estar al seu costat però no sobre seu

Com aconseguir que no es bloquegi durant els exàmens
-Fomentar la seva confiança
-Fent-los adonar que l’examen no ho és tot sinó que la feina del dia a dia és la que minva lal pressió d’una prova
-Acompanyant en la preparació de l’examen, reforçant tot el que ha après, que sigui conscient que ho sap i, en el moment, respirar. Llevar importància a les notes dels exàmens
-Quan ho repassem a casa, fer-li saber que ho sap, que ho fa bé, que a l’examen s’ha de relaxar i només recordar-ho
-fes-li pensar en coses que ell relaxin. Que segui un moment i pensi en el mar, en la platja amb els ulls tancats. Que intenti sentir el soroll de la mar. És relaxant.
-Respirant quan es senti nerviós. Parar, respirar, continuar.

Fins a quin punt he d’intervenir en els deures i els hàbits d’estudi?
-Mostrar interès però en cap cas fer-li els deures. Revisar que els hagi fet i ja...
-Han d’entendre que tenen les seves obligacions. Cal fomentar el sentit de la responsabilitat i donar marge per exercir-lo. Si els obliguem nosaltres, no estan aprenent res
-Aquesta és la resposta que vull obtenir en aquest taller
-Depèn de l’edat, en les primeres edats és important ser-hi tot el temps i tant com es fan grossos anar limitant el temps
-Supervisant i que ells vegin que estàs per allà però sense fer-los amb ells. També amb horari

És molt lent/a fent els deures. Què puc fer?
-Motivar-lo amb objectius i premis que li agradin molt
-Motivar-lo amb objectius temporals concrets i premiar-lo amb activitats més divertides quan finalitzi
-Cadascú necessita el seu temps
-Si és molt lent però els fa... el millor que pots fer és estar orgullosa d’ell!! ;-)
-Fixar-li un temps de 10’ o 30’ per cada tasca, amb el rellotge a la vista. Que prenguin consciència del temps i no badin
-Valorar el que ha fet, restar-li importància, donar-li seguretat
-Programar activitats que a ell li agradin per després i  posar temps per a tot
-Dedicar un temps concret i després fer una activitat que li agradi. Que hi hagi una recompensa, sinó perd el temps
-Planificar els minuts que ha de dedicar a cada activitat
-Posar petits objectius que pugui anar aconseguint i no s’agobii
-Ensenyar a concentrar-se perquè no es dispersin
-Aprenent algunes coses per millorar la concentració

Com estar al corrent del que fa sense estar-hi massa a sobre?
-fent un intercanvi d’informació pares-fills, trobar un moment del dia o jo com a mare t’explic com m’ha anat el dia, què he fet avui i després ells m’expliquen a jo com els ha anat a ells
-Comptant amb altres informacions: Mirar el blog de l’escola, parlant amb altres pares, revisant l’agenda, llibreta,...
-Xerrar 10 min quan surt de l’escola i preguntar què ha fet, què li ha agradat, què no,...; xerrar amb el tutor; fent pinya amb altres pares/mares perquè et donen altres perspectives
-Demanant subtilment allò que vols saber, sense ser directe
-Estando con ellos
-Dialogar amb els pares dels seus amics
-Trobar moments per estar amb els fills relaxadament i contarà coses
-Demanar i deixar-li el seu temps per contestar

Com augmentar la confiança en ell mateix?
-Deixar-lo fer i cometre errors i equivocar-se
-Valorant els aspectes positius que té i no “etiquetar-lo”verbalitzant els negatius sinó donant opcions
-Dir-li que ell és un tresor, que tots som tresors
-Refuerzo positivo cuando actua bien
-Fer-li veure que quan s’esforça el resultat és positiu
-Donant-li missatges positius i encoratjadors
-Valorant-li molt les coses bones que fa
-Valorant-lo MOLT!! Dient-li que ell pot...
-Dient-li que ell pot fer el que es proposi si s’esforça
-Felicitant-lo per cada petit avanç aconseguit
-Recordar-li i lloar-li tot el que fa bé
-Lloant allò que li hagi sortit bé i animant-lo a provar de fer altres coses que tal vegada no li surtin tan bé

Com fer-li entendre que fer els deures i estudiar no és una pèrdua de temps?
-Felicitar-lo. Gaudir del que ha après. Relacionar el que estudia amb la vida diària
-Trobar al ell/a una utilitat significativa al que està estudiant (aplicació pràctica)
-Doncs explicant-li que per aprendre a caminar també va haver d’anar poc a poc i que cadapas compta. Fer els deures l’ajudarà a aconseguir objectius més difícils
-Moltes coses de l’aprenentatge són mecàniques. Jo li dic que quantes més vegades ho practiqui (una vegada entès) més “arrelat” li queda i té més habilitat/agilitat per resoldre els dures. Igualment en l’esport, música,... Al final, quan ho domines xales!
-Fomentant els somnis i il3lusions per al futur, per quan seran grans i explicant-li que aquest és el camí
-Que tindrà més coneixement i controlarà més els temes que es tractin a classe
-L’estudi incidirà en la seva formació i li permetrà escollir el que vulgui ser en el futur
-Amb un bon hàbit i entrenament les coses arriben a sortir per si soles “naturalment”

-fer deures i estudiar és una manera de repassar el que s’ha fet a classe, adonar-nos si realment ho entenem, estar preparat per participar a la classe següent i això li proporcionarà satisfacció 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada